Massanassa: geografia d'un poble.

2010-06-14T16:06:00.018+02:00

Què és Massanassa? Quines peculiaritats presenta? Quina ha estat la seua evolució? Estes són algunes de les preguntes quotidianes que ens podem fer, però mai no obtenim clares conclusions. D’ací el motiu d’elaboració d’un breu informe geogràfic on s’hi plasmen els trets més significatius del nostre poble.

Massanassa, un menut poble valencià enclavat dintre de la comarca de l’Horta Sud. El terme municipal abasta una extensió d’uns 5’60km2 -deu vegades superior que la superfície dels casc urbà-, un valor bastant reduït en comparació amb la resta de municipis que completen la comarca. Es localitza entre les coordenades 39º 25’ latitud Nord, i els 0º 24' longitud Oest, i s’estén de nord-oest a sud-est de forma allargada, i de nord-est a sud-oest de forma més estreta.

Designat com a poble, presenta quasi tots els atributs d’una ciutat, per una banda gràcies a la proximitat amb el cap i cassal que és València.El relleu municipal compta amb una superfície de disposició plana, una reduïda altitud mitjana d’uns 11 msnm i una ubicació propera a la mar i endinsada en una àmplia zona d’aiguamolls.

Fa milions d’anys, aquest espai era ocupat per la Mar Mediterrània. Les responsables de la seua gènesi han estat les rambles i rius, com ara el Barranc de Xiva o el Túria. Aquests, al llarg dels anys, han transportat milers de tones de roques sedimentàries procedents de les serres interiors i que, al aplegar a la Mar, dipositaren tots els materials en forma de ventall al·luvial.

Tot aquest procés de formació explica l’actual relleu, com també la litologia, conformada per materials
blans, poc resistents i mal·leables, és a dir, materials argilosos.

Pel que fa al clima, Massanassa gaudeix d’un domini mediterrani marítim. Aquest domini es diferencia d’altres per unes escasses precipitacions –478 mm anuals-, amb un màxim al mes d’Octubre per freqüència de tempestes o gotes fredes desenrotllades pel reescalfament de
la Mar; uns valors mínims durant l’època estival, bé pels anticiclons, o bé per les serralades interiors de la Península, els quals actuen com barreres protectores contra les borrasques.
La temperatura mitjana es situa sobre els 16’5ºC, i es distingeix per estius calorosos -en torn als 24ºC-, i hiverns suaus -d’uns 11ºC-.
Altre tret rellevant és la influència termoreguladora de la mar, que expliquen que es registren poques gelades i nevades, que es donen de forma eventual.
Però si hi ha una característica que el fa destacat, aquesta són els episodis naturals. Per l’elevat grau d’intensitat cal esmentar per una banda les riuades, registrades en episodis d’abundant pluja torrencial, que, a banda d’ocasionar xicotetes inundacions a alguns carrers de la població, el gran aport d’aigua al cabal del Barranc pot aplegar que aquest es desborde; i per altra banda la sequera estival, on els regants sofreixen estacionalment l’escassesa d’aigua.
Contra aquests esdeveniments, s’han executat millores en les infraestructures de clavegueram, així com l’acondicionament i impermeabilització del llit de la rambla, i la confecció d’obres hidràuliques
de canalització per al proveïment d’aigües.

Respecte als sectors econòmics, a nivell local es troben espacialment concentrats de manera jerarquitzada en horta, polígon industrial i nucli urbà de serveis, sectors que la població manté forts lligams, que expliquen l’evolució demogràfica i urbana, una evolució caracteritzada per un constant desenrotllament sostenible.
La població originària s’assentava dispersament a les rodalies d’alqueries, motors o molins de l’horta, la base econòmica del qual era l’agricultura.
Els llauradors treballaven a les seues explotacions dedicades a conreus dependents de l’estructura agrària predominat conreus com l’olivera, la vinya, el blat, la morera o el cànem, actualment substituïdes per cultius de regadiu, com l’arròs, o les hortofrutícoles, com les taronges.
Conforme avançaven els anys, els veïns començava a disposar-se als punts més singulars. Les vivendes eren, a grans trets, plantes baixes d’escassa alçària amb façanes poc ornamentades, i edificades seguint un ordre lineal –al barranc i al Camí Reial- ó cèntriques – a l’Església i l’actual plaça de la Constitució-. Els camins, convertits en carrers, són llargs, rectilinis i paral·lels entre sí, que s’estenen a una banda des de la Carretera fins a les vies de tren, i a una altra banda cap a les afores, mentre que les vies perpendiculars a estes, son curtes i estretes, i segueixen una direcció nord-sud més o menys rectilínia. Aquestes edificacions augmentaven de nombre al ritme que sorgien nous comerços i serveis locals, localitzats entorn a la plaça del Mercat,les Escoles, o als voltants del Camí Reial de Madrid.
A partir dels anys 60 en avant, es va desencadenar un important procés d’expansió tant demogràfica com urbana, reforçada a partir del fort creixement industrial i pel consegüentcorrent migratori procedent d’altres províncies espanyoles, com també de comarques interiors valencianes.
Tots aquests contingents de població van estar situats a la banda més occidental del terme. En aquest espai es va obrar una amplia barriada d’edificacions verticals formant blocs de vivendes separades entre sí per carrers amplis i rectilinis – trama en quadrícula -, junt a espais enjardinats. Aquestes noves construccions aporten una fisonomia moderna, lligada a les activitats industrials.

Les indústries s’instal·len a la banda oriental entre les vies del ferrocarril i la Pista de Silla, on predominen per la seua rellevància les manufactureres, com la fusta i els mobles, i de menor incidència les dedicades a la construcció, la maquinària, i altres indústries més diversificades. Ja als darrers anys, els intensos fluxos migratoris nacionals i sobre tot els internacionals junt a l’auge del sector serveis, han forçat per una banda que la zona coneguda com la Partida del Divendres, done pas a un gran espai residencial incorporat per noves i modernes instal·lacions, -seguint les funcions d’una ciutatdormitori-; i per altra banda incrementa la població registrant a hores d’ara quasi els 9.000 habitants. Ara per ara, l’activitat que major pes econòmic té al nucli és el de béns i serveis. Tots ells integrats per establiments comercials locals, uns de grans instal·lacions, i altres dedicats als serveis, com l’administració, la sanitat i l’educació. Massanassa, com a important aglomeració urbana que és, necessita d’una densa xarxa de comunicacions.
De les antigues vies, com la Augusta, o camins, com del Fus o el Reial de Madrid (N-340), hui en dia s’han vist substituïdes per altres xarxes terrestres millor adaptades a les actuals funcionalitats, com son la Pista de Silla o l’Avinguda del Sud, i altres medis de transport, com elstrens de Rodalies Renfe de València o el futur tram de Metro amb parada al municipi. Darrere d’estes, en un segon plànol, ha quedat l’Avinguda Blasco Ibáñez -descongestionada per les vies rellevants-, les funcions del qual han estat ara i adés dedicades al transport públic, com l’antic tramvia de Catarroja o l’actual línia d’autobusos AUVACA.

En resum, Massanassa ocupa un espai menut però tan diversificat, complexe i singular, que la fa, des de la geografia, digna de ser considerada pel seu significatiu valor que té com a poble, un poble: el nostre, el que dia a dia ens envolta, i del que dia a dia tots formem part d’ell.

VICENT ARNAL ANIORTE,
estudiant de geografia.

*Extret de: Arnal Aniorte, Vicent (2010): La Terreta: revista cultural i festiva. Festes San Joan en honor al Stm. Crist de la Vida, Massanassa.

..:: VIN'S BLOG ::..

Massanassa: geografia d'un poble.